Encàrrec de la Junta Central de Festes d'Elda per a ser l'obra obligada al 33 Certamen de Música Festera. El pasdoble comença amb una introducció de caràcter brillant on els instruments aguts porten la melodia principal i es contrapunten amb els instruments greus que ens donen l'harmonia i el ritme. Al primer tema, construït a partir del baix, trobem les notes del passatge pizzicato de contrabaixos del segon moviment de la Simfonia del Nou Món d'Antonín Dvořák. El perquè d'aquest passatge resideix en la primera vegada que Coleto va tocar professionalment en una orquestra; va tocar aquesta simfonia i des d'aleshores sempre va pensar que escriuria un pasdoble amb aquest baix adaptant-lo a la situació. Una situació que ens porta a una quadratura mètrica que és més llarga del normal.

El fort compta amb dos parts contrastants i està montat sobre l'acord de Sol m7, aquest acord més tard serà la base del trio per entrar en una atmosfera íntima d'harmonies i tensions en clau de Jazz. Un solo molt melòdic compartit de saxo tenor i fiscorn ens evoca a Stan Getz i Chet Baker, que són uns dels seus músics preferits. Després d'una preparació amb el citat arpegi anterior expandit rítmicament, el fort final, recobra la melodia del trio contrapuntat per la melodia del solo, ara amb saxos tenors, fagots, fiscorns i bombardins.