Inici / Compositors de música festera / Amando Blanquer Ponsoda

Amando Blanquer Ponsoda

Amando Blanquer Ponsoda (1935-2005) va nàixer a la localitat d'Alcoi. Va realitzar els seus estudis en el Conservatori de València, on va obtenir el Premi Extraordinari Fi de Carrera en Composició. En el període comprès entre 1959-1962 va realitzar estudis com alumne oficial en el Conservatori Nacional Superior de Música de París i en la Schola Cantorum.

En 1962 va obtenir el Premi Roma del Ministeri d'Afers exteriors i va rebre el magisteri de Gofredo Petrassi en l'Acadèmia Santa Cecilia de Roma.

D'altra banda, va estar guardonat amb una llarga llista de premis i homenatges com la Medalla de les Belles Arts del Ministeri de Cultura, la Medalla d'Or de la Ciutat d'Alcoi, l'Auditori Amando Blanquer dedicat per l'ajuntament o l'Alta Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana.

A més d'investigador, era acadèmic numerari de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Carlos de València i corresponent de la Real Acadèmia de San Fernando de Madrid.

Amando Blanquer era un compositor fidel a la seua creença estètica, la qual, de manera més o menys constant, va mantindre al llarg de la seua obra. En eixe sentit, va manifestar un interés per fer coincidir tradició i contemporaneïtat, però sense tractar de contemplar el hui amb els ulls d'ahir, sinó d'elaborar uns principis bàsics des del "respecte i consideració cap a l'oient", la qual cosa no suposava un minvament conscient de qualitat en busca de l'èxit ni la concessió fàcil, molt al contrari, un desig per mantenir un rigor i una autoexigència que el dugueren, segons declaracions pròpies, pel camí d'un pretés "humanisme musical". Fruït d'aquest humanisme i de l'amor que processava a la seua terra natal, Alcoi, al 1958 va crear un nou gènere per a la festa de Moros i Cristians, la marxa cristiana, amb l'obra "Aleluya". Aquest treball va suposar un abans i un després dins de la música de Moros i Cristians, que fins aleshores només comptava amb la marxa mora i el pasdoble.

Algunes de les seues obres més destacades sobre música de Moros i Cristians son: Marxa del Centenari, Julio Pastor, La Romana, El petit Adolfin Bernabeu, Musical Apolo, “Abencerrajes” Tarde de Abril, Aleluya, Salmo, L’Embaixador, Any d’Alferis, El Somni, Elda, Tino Herrera, Misa a Sant Jordi. Sorprén en aquest sentit, l'inmens nombre d'obres compostes per Blanquer, producte del treball constant que aprengué del seu mestre Olivier Messiaen i que va ser des de sempre la seua millor font d'inspiració.

Un dels últims homenatges que va rebre va ser en un concert organitzat per La Societat Generals d'Autors i Editors (SGAE) amb motiu del seu 70 aniversari. En aquest acte, al que va assistir el propi compositor, la intèrpret Marisa Blanes va realitzar un recorregut per l'obra d'Amando Blanquer per a piano.

  • Pasdoble

    Dedicat a la seua dona María Rosa Cots Alberola.

    Imatge partitura: cimapolo.com

  • Pasdoble

    1r Premi al Festival de Música Festera organitzat per l'Ajuntament d'Alcoi l'any 1956. Està dedicat al Cercle Instructiu Musical Apolo, escola de música que va fundar el propi Blanquer.

  • Pasdoble

    Dedicat a l'escultor José Vos, trompetista de la Primitiva d'Alcoi.

  • Pasdoble

    Dedicat a l'empresari tèxtil alcoià Julio Pastor, amb qui el mestre Blanquer treballava a la seua oficina.

  • Pasdoble
  • Portada de "El petit Adolfín Bernabeu", d'Amando Blanquer Pasdoble

    Dedicat a Adolfo Bernabeu, xiquet Sant Jordiet d'Alcoi.

  • Marxa cristiana

    Dedicada al Capità Cristià 2004 de la Filà Navarros, Jorge Espí Matarredona, qui a més és fill del seu amic Adrián Espí -al qual va dedicar la marxa cristiana "Salmo"-.

  • Marxa cristiana

    Escrita al 1995, és la tercera marxa cristiana del mestre Blanquer, el qual, tot i ser el creador del gènere, no havia fet ninguna aportació al bàndol cristià des del 1962.

  • Marxa mora

    Escrita amb motiu del Centenari de la Música Festera d'Alcoi a l'any 1982.

  • Marxa mora

    Escrita al 1957 i dedicada a la Filà Abencerrajes d’Alcoi, entitat que perteneix, a l'igual que la Banda Primitiva, a la Societat Apolo.

Páginas