Amando Blanquer Ponsoda

Amando Blanquer Ponsoda (1935-2005) va nàixer a la localitat d'Alcoi. Va realitzar els seus estudis en el Conservatori de València, on va obtenir el Premi Extraordinari Fi de Carrera en Composició. En el període comprès entre 1959-1962 va realitzar estudis com alumne oficial en el Conservatori Nacional Superior de Música de París i en la Schola Cantorum.

En 1962 va obtenir el Premi Roma del Ministeri d'Afers exteriors i va rebre el magisteri de Gofredo Petrassi en l'Acadèmia Santa Cecilia de Roma.

D'altra banda, va estar guardonat amb una llarga llista de premis i homenatges com la Medalla de les Belles Arts del Ministeri de Cultura, la Medalla d'Or de la Ciutat d'Alcoi, l'Auditori Amando Blanquer dedicat per l'ajuntament o l'Alta Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana.

A més d'investigador, era acadèmic numerari de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Carlos de València i corresponent de la Real Acadèmia de San Fernando de Madrid.

Amando Blanquer era un compositor fidel a la seua creença estètica, la qual, de manera més o menys constant, va mantindre al llarg de la seua obra. En eixe sentit, va manifestar un interés per fer coincidir tradició i contemporaneïtat, però sense tractar de contemplar el hui amb els ulls d'ahir, sinó d'elaborar uns principis bàsics des del "respecte i consideració cap a l'oient", la qual cosa no suposava un minvament conscient de qualitat en busca de l'èxit ni la concessió fàcil, molt al contrari, un desig per mantenir un rigor i una autoexigència que el dugueren, segons declaracions pròpies, pel camí d'un pretés "humanisme musical". Fruït d'aquest humanisme i de l'amor que processava a la seua terra natal, Alcoi, al 1958 va crear un nou gènere per a la festa de Moros i Cristians, la marxa cristiana, amb l'obra "Aleluya". Aquest treball va suposar un abans i un després dins de la música de Moros i Cristians, que fins aleshores només comptava amb la marxa mora i el pasdoble.

Algunes de les seues obres més destacades sobre música de Moros i Cristians son: Marxa del Centenari, Julio Pastor, La Romana, El petit Adolfin Bernabeu, Musical Apolo, “Abencerrajes” Tarde de Abril, Aleluya, Salmo, L’Embaixador, Any d’Alferis, El Somni, Elda, Tino Herrera, Misa a Sant Jordi. Sorprén en aquest sentit, l'inmens nombre d'obres compostes per Blanquer, producte del treball constant que aprengué del seu mestre Olivier Messiaen i que va ser des de sempre la seua millor font d'inspiració.

Un dels últims homenatges que va rebre va ser en un concert organitzat per La Societat Generals d'Autors i Editors (SGAE) amb motiu del seu 70 aniversari. En aquest acte, al que va assistir el propi compositor, la intèrpret Marisa Blanes va realitzar un recorregut per l'obra d'Amando Blanquer per a piano.