Un dia em va preguntar un amic belga per què la meua primera composició era una obra per a banda: “Per què no has començat per escriure un quartet de corda?”. Li vaig explicar que el meu contacte amb la música va nàixer d’anar amb mon pare i el meu germà gran a l’assaig de la banda del meu poble, els diumenges pel matí. M’asseia en una cadira de boga al costat de mon pare i escoltava tot el que passava allà (ningú em donava un mòbil per entretenir-me, clar). A més a més, quan la banda sortia al carrer, desfilava agafat de la butxaca de mon pare i m’envoltava de tot aquell mar de sons. No podia començar a escriure música pensant en un quartet de corda. El meu hàbitat musical va començar on va començar. I gràcies a això, després vaig tenir temps i vaig poder endinsar-me en altres indrets musicals.