Enrique Ibáñez Saurina (El Tintorer) destacava per la seua humilitat, senzillesa i una gran bondat. Al seu costat, la seua dona, Carmen Martínez Nadal, amb el seu toc d’humor singular, va contribuir a crear un entorn ple d’afecte i calidesa. Junts van aconseguir transmetre aquestes virtuts a les seues tres filles: Carmen, Isabel i Anna. Però, com indica el nom d’aquest pasdoble, la dedicatòria va especialment a la xiqueta, la menuda, Anna, mare del compositor. En ella es reconeixen moltes de les qualitats que van nàixer del Tintorer: la seua mirada neta, la seua capacitat d’estimar sense condicions i la seua manera de cuidar dels altres amb tendresa i fermesa alhora. Per això, parlar d’ella és parlar d’admiració. Totes aquestes virtuts, i moltes més, són les que un fill intenta transmetre a la seva mare mitjançant les melodies, harmonies i altres tècniques musicals d’aquest pasdoble, convertint la música en un veritable homenatge a la seua essència.