Aquest article analitza els discursos sobre valor, qualitat i legitimitat en la música de Moros i Cristians contemporània a partir d’un corpus de trenta-cinc entrevistes a compositors, directors i altres agents del camp. Mitjançant una combinació d’anàlisi temàtica i lectura sociològica del discurs, s’identifiquen dos pols predominants de legitimitat —un d’academicista i innovador i un de funcional i tradicionalista— que no s’exclouen mútuament, sinó que configuren un camp en fase de maduresa reflexiva. L’article aborda també la qüestió de la commoditització parcial del gènere, el paper mediador del director i la idea d’una innovació basada en la recuperació del llegat compositiu clàssic.