Paquito el Chocolatero, de Cocentaina al món

Si hi ha un pasdoble reconegut internacionalment i que ens represente fora de les nostres fronteres eixe és Paquito el Chocolatero, del músic contestà Gustavo Pascual Falcó.

Corria l'any 1937 quan l'autor li mostrà tres composicions al seu cunyat Francisco Pérez Molina, demanant-li que elegira una d'elles per a que portara el seu nom. Es així com va sorgir el títol de "Paquito el Chocolatero", fent referència a l'ofici de Francisco, seguidor de la tradició xocolatera de la familia de la seua dóna.

Anys després, en 1941, la peça començà a interpretar-se en les festes de Moros i Cristians de Cocentaina. Però l'autor no esperava mai que el pasdoble alcançara tanta popularitat. De fet, i encara que Gustavo no va arribar a vore-ho (va faltar prematurament) Paquito el Chocolatero ostenta l'honor de ser des de fa anys l'obra més interpretada en directe dins de l'estat espanyol, ja siga en bodes, verbenes, places de bous, camps de futbol o qualsevol tipus de reunió més o menys festiva. A més, les seues notes han sonat ja en més de 40 països del món, aconseguint ser l'obra que més drets d'autor genera segons la Societat General d'Autors i Editors (SGAE).

Tal es la seua magnitud que ha sigut utilitzada fins i tot en anuncis publicitaris o en la consecució de diversos rècord Guiness. Així mateix, també ha sigut versionada per artistes internacionals com King África, Los Inhumanos, etc.

Però aquest pasdoble, que és el que més identifica a la festa de Moros i Cristians de cara a l'exterior, és un dels que menys sona en els seus actes oficials. I es que la seua internacionalitat, a més de certes coreografies de facto que se li han afegit, ha fet que moltes vegades se li atorgue un caire xaranguer, realitzant algunes interpretacions poc serioses, quan no grotesques.

Actualment el guió original de la partitura es pot visitar al Museu Fester de Cocentaina.