Inici / Compositors de música festera / Julio Laporta Hellín

Julio Laporta Hellín

Va estudiar solfeig amb el mestre José Jordá i violí amb Mariano Monllor, sent coneixedor a fons de la guitarra i el clarinet, destacant, en córrer dels anys, com a director, figurant des de molt jove a la banda «Novísima» d'Alcoi, subdirector de la Nueva del Iris i director de la mateixa en 1900, a la mort de  Rafael Valor Andrés.

El 1909, trasllada la seva residència a Barcelona, ​​contractat avantatjosament com a director d’una companyia d’òpera i sarsuela. Com a director concertador de la companyia del primer actor valencià Salvador Garrigós, va realitzar llargues temporades a Alcoi de l’anomenat género chico.

Va ser un dels fundadors i primers directors de la notable agrupació musical de pols i pua Harmònica Alcoiana, -anteriorment se li denominava La Infantil -, presentant oficialment en públic el 25 de febrer de 1917, seguint al capdavant de la mateixa fins al mes d’octubre, en què va passar com a director titular de la Primitiva d'Alcoi.

Va impulsar i dirigir al costat de Miguel Miró i Pepito Salvador, aquella Orquestra Simfònica fundada el 1926, de feliç record i per els seus coneixements en la instrumentació, va realitzar nombroses transcripcions d’obra simfòniques per a banda i orquestra de pols i pua.

Autor d’innombrables pasdobles i marxes festeres, va compondre també diversa música sacra, veient guardonat el seu Himno a San Mauro» en els jocs florals commemoratius del III Centenari del Patronatge de Sant Mauro, celebrats el 25 d’abril de 1921.

Va morir el 22 de setembre de 1928 sent director de la Primitiva d'Alcoi, quatre mesos després de l’estrena del seu pas moro més emblemàtic: Un moble més.

Font: Diccionario Alcoyano de Música y Músicos, d’Ernesto Valor Calatayud

Páginas