Joan Duran i Alemany

Joan Duran i Alemany (Barcelona, 21 de setembre del 1896 – 22 d'abril de 1970) va ser compositor de pel·lícules i de ball. Ocasionalment signà amb el pseudònim R.Hosca.

Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres Enric Morera i Antoni Nicolau, i s'inicià en la professió en conjunts de jazz com la Nic Fussly's Band i la Nut Crackers, amb les que recorregué Europa; tanmateix, el treball d'arranjador i compositor aviat reemplaçà les d'instrumentista de piano. Tingué el seu primer contacte amb el món cinematogràfic en la seva estada a Alemanya, quan fou contractat com a arranjador per la UFA. Posteriorment passà a França, per a treballar de director musical dels estudis de Joinville, a prop de París.

De tornada a Barcelona obtingué la feina de director artístic de Parlophon, que tant feu discos com produí pel·lícules (Caramellas 1929, dirigida per Josep Amich i Bert, Amichatis). En els anys quaranta es feu conegut per les seves peces de ball, com Pupudipu o Arrullo de amor, escrites molt sovint per a les pel·lícules en què col·laborà fent de director musical. En aquest darrer camp s'hi havia iniciat el 1940 amb el curt de Miquel Iglesias Música, muchachos, i amb el llarg de Francesc Gibert Melodías prohibidas (1942), en què mostrà la seva tirada pel jazz i altres temes d'influència nord-americana. Treballà molt per a uns pocs directors fixos, com els de la productora Emisora Films d'Ignasi F. Iquino; a notar, especialment, la banda sonora de La niña de Luzmela (1949, Ricard Gascon). Es mantingué actiu fins a la mort.

A més de compositor d'un centenar de bandes sonores, Joan Duran també fou autor de tres sardanes, diverses peces instrumentals i, especialment, gran quantitat de ballables (pas-dobles, fox, boleros i altres). Sembla que també es dedicà a l'ensenyament de la música.

Font: Wikipedia