Francisco Moreno Ginés
Va nàixer a Benifaió l’any 1929 i morí l’any 2003.
S’incorpora a la banda del seu poble “Societat Artística Musical de Benifaió” quan ja té 10 anys, en un moment que es director Domingo Escrivà Campos. L’instrument que tria és el trombó de pistons. En esta època els seus estudis musicals són bàsics junt el solfeig.
Es guanya la vida amb diferents oficis, com jornaler al camp o a l’obra, però sobre tot de “matalafer”, que és el malnom pel que se’ls coneix. És l’ofici que l’ocupa durant el seu temps fora de temporada de la Banda de l’Empastre.
Quan fa el servei militar ho fa en la banda militar de Castelló, però veient difícil el fet de poder quedar-se –com volia– deixa l’exèrcit quan l’acaba.
Supose que quan comencen a contractar-ho uns anys després, ja té una formació musical suficient i/o que ha assistit a classes oficials de Conservatori.
Les vint-i-dos primeres pàgines de la seua llibreta d’actuacions com a músic professional repleguen les primeres empreses per a les quals treballa. Comencen amb la seua tourné amb el Circo Royal empresa –Amorós-Silvestrini– amb 27 anys i encara fadrí, en l’any 1956. Després vindrien quatre temporades amb l’Espectacle de Llapissera –anys 1957, 1958, 1960 i 1961– i la tourné amb el Cirque d’Hivern de Paris per tota França durant l’any 1963. S’ha casat en 1957 i ja té una filla, a la qual li diuen Mª Carmen.
En 1966 es produeix una vacant de trombó a la Banda de l’Empastre i Francisco Magraner li invita a entrar per ocupar-la. El que vindria després sempre era igual, li fan proves i entra provisionalment per a un any, però ell va continuar-hi fins l’any 1975.
S’estrena en l’Empastre pujant a bord de la motonave Satrústegui en un dimarts tretze i plujós de setembre de 1966 per fer el seu primer viatge per Amèrica, debutant el dia 7 d’octubre a San Juan de Puerto Rico Després passa a actuar per Colòmbia, Equador i Veneçuela. Quan torna a Catarroja, el dia 1 de març de 1967 el seu fill Paco té ja sis mesos.
En total va fer quatre viatges a Amèrica del sud, quatre gires per les ciutats de Colòmbia tres per Veneçuela, dos per l’Equador i una per Puerto Rico. Després de l’últim, deixaria la Banda. El treball li obligava –com als altres– a estar molt de temps fora de casa i lluny de la família, a més estava cansat de viatjar tant.
La família conserva algunes fotos d’aquella època així com un quadernet que diu “Actuaciones musicales” en una etiqueta de la portada. i l’última el 27 d’abril en Figueres, ja era baixa però necessitaven cobrir el seu instrument que encara estava vacant.
Al llarg de tota la vida les afeccions han segut sempre la família i la música. Amb el pas dels anys millorà com a músic i arribà a composar alguns pasdobles que dedicà a membres de la seua família. El 6 de desembre de 1975 estrena amb la “Societat Artística Musical de Benifaió” el seu primer pasdoble, titulat “Quico y María” dedicat als seus pares.
Entre els anys 1976 i 1984 col·laborada amb diverses bandes a més de la del seu poble: la de l’Ateneo de Cullera, l’Artesana de Catarroja, l’Artística Musical d’Alginet o l’Artística de Carlet.
Font: http://cecilioalcaraz.blogspot.com
