Inici / Compositors de música festera / Camilo Pérez Monllor

Camilo Pérez Monllor

Fill primogènit de Camilo Pérez Laporta, mestre de tota una generació de músics alcoians, va rebre d’aquest els primers ensenyaments musicals, decidint ingressar als 14 anys d’edat com a voluntari, en el Regiment de Saragossa nº12, de guarnició a Madrid, matriculant-se en el R.C. de Música i Declamació, la assignatura d’harmonia exercia en els finals del XIX un alcoià il·lustre: Juan Cantó, del qual va ser deixeble avantatjat.

En 1896 oposita a la plaça de Músic Major Director d’Infanteria de Marina, que obté en renyit concurs, plaça que no se li adjudica al·legant el jurat la seua precoç edat, adjudicant tres anys més tard -1899- per R.O. de 16 d’agost.

Va dirigir les bandes d’Infanteria de Marina de San Fernando (Cadis), Larache i Cartagena, en la població va ser un tenaç impulsor de l’Orquestra Filharmònica i el 20 de gener de 1927, ostentant la graduació de Músic Major de 1a, amb residència a Cartagena, sol·licita la retirada voluntària.

La Primitiva d'Alcoi li brinda la direcció de la mateixa on la presentació -també l’estrena de nou instrumental en diapasó normal, va tindre lloc el 19 de juny de 1929, portant-la fins a 1933, en què fixa la seua residència a Barcelona.

Passada la guerra del 36, l’il·lustre marí alacantí Julio Guillén Tato, en aquell temps director del Museu Naval de Madrid, el reclama per a fer-se càrrec de la secció de música del mateix, on li arriba la mort el 4 de gener de 1947.

Al Certamen Artístic Literari, organitzat el 1915 per la Joventut Republicana de Tenerife, per celebrar les Festes de Primavera, li va ser premiada la seva partitura del Himno a Canarias.

Segons R.O. del 4 de maig de 1917, li és concedida a Pérez Monllor, la Creu de primera classe del Mèrit Naval amb distintiu blanc «como recompensa a la competencia y celo que demuestra en el cargo que desempeña». El Rei Alfonso XIII el va tindre en gran estima, al qual li va dedicar el pasdoble El K’Sar el Kebir.

Font: Diccionario Alcoyano de Música y Músicos, d’Ernesto Valor Calatayud

Páginas