Alfredo Alberola Sempere

Ingressa a la banda Primitiva d'Alcoi en què després d’estudiar solfeig, destaca com a flautista, estudiant amb els mestres José Jordá i Camilo Pérez Laporta, harmonia i composició.

Per la seua bona amistat amb Federico Espí Botí, acceptar el compromís de dirigir la Lírica Moderna que va tenir molt curta vida, retornant a la «Primitiva». En quedar aquesta banda sense director, per la mort de Pérez Laporta, Alberola salva la situació prenent les regnes de la mateixa, el 1917, juntament amb el seu company de faristol Francisco Cantó Claver, que també la va dirigir en el citat any.

Membre fundador de l’Asociación de Profesores de Orquesta en 1925, amb l’exclusiu objecte de reunir als dispersos elements de corda juntament amb els de banda i orquestra de les entitats musicals d'Alcoi, per formar una orquestra simfònica, exercint en la mateixa diversos càrrecs directius.

Del seu matrimoni naixen dos fills dedicats també a la música, Alfredo com a flautista i Carmen com a pianista.

Autor també de diverses pàgines de tall religiós,  deixa l’empremta del seu talent  en diferents pasdobles per a banda que són tot un primor, i que a la seua mort, la família Alberola va propiciar la gravació per part de la Primitiva de Mi Alcoy en 1970, on aparéixen Pensamiento fugaz o El gorila.

Font: Diccionario Alcoyano de Música y Músicos, d’Ernesto Valor Calatayud