El naixement de la música per a la Festa de Moros i Cristians i la seua contextualització estètica
Sortir al carrer dels nostres pobles i escoltar un pasdoble, una marxa mora o una marxa cristiana és tan habitual que no ens aturem a pensar com és que això forma part de la nostra memòria cultural, i molt menys, com naix aquest gènere musical que configura una de les essències artístiques més importants de la Festa de Moros i Cristians. Aquestes manifestacions festívoles a mig camí entre la litúrgia, el teatre de carrer i l’hedonisme més cru, són el resultat de l’amalgama de diverses tradicions: les cerimònies de soldadesca nascudes al segle XVII, els auto sacramentals en forma de teatre o dansa que es mullen dels diferents esdeveniments històrics que ocorren a cada lloc i la revisió “romàntica” de la pròpia festa a finals del XIX que influencia les seues vestimentes i la seua cronologia d’actes.
Durant els primers anys del segle XIX, es produeix un paral·lelisme fonamental entre la pròpia festa moro-cristiana i l’evolució de les bandes de música. És coneguda la participació de la Banda de Milicians que hi havia a Alcoi (antecedent de l’actual Banda Primitiva) a les Festes de Moros i Cristians de 1817. Aquella incursió de les bandes a la Festa, prompte seria imitada per altres localitats i fins i tot arribaria a convertir-se en un fet habitual. Ja a l’any 1840 el Diario de Alcoy del 16 d’abril destacava: “Las Bandas que acompañaban los actos de la Gloria iban tocando marchas guerreres”. Era quasi inevitable que sorgira la necessitat d’escriure música “ad hoc” per a la Festa, doncs sempre s’utilitzaven altres obres importades com marxes militars, marxes guerreres… Aquesta música que els compositors imaginaren i crearen per ser acompanyament sonor de les festes de Moros i Cristians es va veure mullada de l’entorn estètic de l’època i dels gustos i/o tendències que els temps hi portaven. Amb aquest text tractarem de comentar tot un seguit de concordances entre la música que es començava a crear per a la festa i les tendències musicals de cada època, tot estructurant els comentaris a través dels tres ritmes principals: el pasdoble, la marxa mora i la marxa cristiana.