Francisco Esteve Pastor

Muro 1915 - València 1989.

Descendent de família amb arrels musicals, el seu pare Rafael Esteve Nicolau (1871-1942) és considerat una de les figures més importants de la composició musical valenciana de finals de segle XIX i principis del XX.

El jove Esteve va començar ben prompte amb instruments com el flautí, el saxo i la percussió. No obstant, l’ instrument que més va tractar al llarg de la seua vida va ser el piano. És per això que a l’edat dels dotze anys ja començava a fer actuacions al casino Regio i al Musical d’Oliva, com també tocant l’orgue en substitució del seu pare a l’esglèsia arxiprestal de Santa Maria d’Oliva. En aquest poble sovint també amenitzava sales on projectaven cinema mut com el Lírico o la sala Olímpia.

Als quinze anys es trasllada a València on continua els estudis de piano amb el mestre Pérez Corredor, deixeble d’Enric Granados. Paral·lelament amplia els seus estudis d’harmonia amb el prestigiós compositor Pere Sosa.

Passada la Guerra Civil, funda l’Orquestra de ball Radio Club on es trasllada a Saragossa buscant noves oportunitats musicals en plena postguerra. L’any 1948 és contractat com a pianista a la famosa orquestra de l’època, Copacabana, on coneixerà a la seua futura dona Lia Delby. Més tard, la parella rebria una oferta amb l’orquestra Los chicos de España que els portaria de gira per diferents ciutats d’arreu del món com ara Istanbul, Beirut, Teheran, Damasc, Tunis, Finlàndia o Suècia.

Anys després, ja establerts a València a partir de 1975, van ser contractats al cabaret Los Molinos on es va establir fins la seua jubilació al 1980. Aquesta projecció com a pianista acompanyant va fer que guanyara una gran reputació, portant-lo a actuar amb cèlebres artistes com ara Juanito Valderrama, Dolores Abril o Antonio Molina.