50 anys de 'Chimo'

La marxa

Chimo, la marxa mora

Guió partituraParlar de "Chimo" és parlar de Moros i Cristians. I és que no hi ha acords que representen millor a la festa que els formats per les notes d'aquesta peça.

No exagerem per tant, si afirmem que és la marxa mora per excel·lència, un fenòmen només comparable al de Paquito el Chocolatero. I enguany celebra mig segle d'existència, 50 anys desde que l'ontinyentí José Mª Ferrero Pastor componguera el que a la fi s'ha convertit en una de les obres de música de Moros i Cristians més interpretades a nivell mundial.

Kàbiles d'Ontinyent

La marxa va ser encarregada per dos membres i amics de la comparsa Kàbiles d'Ontinyent, Carlos Cerdá i Paco Martínez, amb la intenció de commemorar a l'any 1964 les bodes d'or com a fester de Joaquín Sanz Aura. S'estrenaria un 27 d'agost, la Nit dels Alardos, durant un sopar al pati del desaparegut "Hostal el Sol" d'Ontinyent; el que no s'imaginaven els joves amics de Chimo és que aquella nit anava a debutar una autèntica peça de culte.

La introducció més coneguda

Els plats donen l'entrada, de sobte comencen a sonar les tubes acompanyades pels timbals i un aire enigmàtic s'apodera de l'ambient. Una estampa que es repetix una i altra vegada al llarg de la geografia festera, i és que la ja famosa introducció d'aquesta marxa mora a càrrec dels baixos, a més de ser un recurs poc habitual fins aleshores, li conferix un caire misteriós que s'ha convertit en tot un clàssic.

La marxa seguix amb una trompa metàl·lica, un acord en menor, que és característic en totes les marxes mores, i que ací interpreta primer el metall i després la resta d'instruments.

Són paraules del propi compositor, qui afegix:

Continua amb una part molt romàntica que es repetix molt fort en el metall, en tant que la fusta va marcant compassos que imiten arabescos. Açò, s'enllaça amb un altre fort, en que intervé els trombons i trompetes, en compassos alterns, que simulen una conversació. Després, al final, hi ha una repetició del tema central interpretades pels conjunts del metall, que s'adequa molt bé al pas de la desfilada, que requerix bombo, plats i acords de metall

Ontinyent

Homenatge al mestre Ferrero en OntinyentPerò si hi ha una ciutat on "Chimo" ha sigut batejada com a verdader símbol és a Ontinyent, localitat natal de l'autor, on totes les agrupacions participants a les Festes de Moros i Cristians fan sonar els seus acords a l'uníson a l'acabar l'Entrada de Bandes. Aquest acte es va realitzar per primera vegada al 1987 (l'any que va faltar el mestre Ferrero) sota la batuta del seu fill Daniel Ferrero Silvage, i s'ha mantingut sense interrupció desde 1989 (25é aniversari de l'obra).

La interpretació de "Chimo" ha quedat instaurada com un dels actes oficials més emblemàtics de les festes d'Ontinyent, convertint-se en himne fester i una forma de recordar la figura de l'autor i d'homenatjar a la música de Moros i Cristians.

Audio i partitures

A la web mestreferrero.com estan disponibles les partitures en format PDF.

José Mª Ferrero Pastor, el Mestre

El Mestre Ferrero - Font: www.ontinyent.esJosé María Ferrero Pastor naix a Ontinyent en 1926. Als 14 anys ingressa en la banda Unió Artística Musical d'Ontinyent. Va ser son pare el primer mestre que li va inculcar l'afició per la música i uns elementals coneixements i, des d'eixe moment, es va entregar amb plena dedicació a l'estudi que li van oferir els diversos directors de la Banda: Benito Rodríguez, Vicente Gil, Asensi, Varona, Albiñana y Ramón Corell.

Prompte va haver d'alternar els estudis amb el seu treball, però Ferrero va dedicar totes les hores que li van ser possibles a l'estudi de la música i va rebre, durant diversos anys, les classes del pare franciscà Vicente Pérez Jorge. Va estudiar harmonia, composició i instrumentació, i va aconseguir els títols al Conservatori de Sevilla.

És un dels autors més famosos i de major prestigi dins del món de la música per als Moros i Cristians, ja que, al seu domini i perfecte coneixement de la tècnica, va unir la seua experiència i una vivència permanent del fenomen fester, ja que des de xiquet va viure dins de la festa.

Però Ferrero va ser a més, com tot geni creador, un inquiet de l'art i va buscar noves i variades formes per a donar a aquest gènere musical vies d'expressió diferents dins de l'univers fester. Les seus marxes cristianes van irrompre amb una força tremenda, donant caràcter propi i realçant aspectes inèdits de la festa; i dins de les marxes mores va intentar una renovació de formes que no sempre va ser acceptada ni entesa, a causa de la por a l'evolució i progrés dins la música festera. No obstant, José María Ferrero no es va espantar i va continuar amb els seus esforços en pro d'una cultura musical que és, sens dubte, un dels majors tresors de la cultura valenciana: la música dels Moros i Cristians.

El Mestre FerreroEl "Mestre Ferrero" va ser anomenat fill predilecte de la Ciutat d'Ontinyent, i com a tal, té dedicats en nom seu un gran parc, un premi de composició, un guardó i l'Escola de Música de la Societat Unió Artística Musical d'Ontinyent, que porta el seu nom.

Com a compositor, José María Ferrero va compondre més de quaranta obres, que habitualment són interpretades en totes les desfilades festeres, i va aconseguir diverses vegades el primer premi als concursos de composicions festeres d'Ontinyent i Alcoi, així com a Madrid i altres poblacions d'important rellevància.

Entre les seues composicions més famoses, a banda de l'arxiconeguda "Chimo", cal destacar les marxes mores "El Kàbila", "Reige", "Marrakesch", "Bon Capità", les marxes cristianes "Apóstol Poeta Rafael Duyos", "Bonus Christianus", "Ilicitana" i els pasdobles "Reina de Fiestas 1960", "Daniel Juan", "Brisas del Clariano" o "Dos parelles", entre molts altres. A més, va ser el precursor de la música simfònica basada en la història de la festa de Moros i Cristians amb el poema simfònic "Els morocristians d'Ontinyent".

Des de la seua tràgica mort en 1987, que va commocionar a tot el món fester i en especial a la seua Ciutat natal, Ontinyent, se li rendixen nombrosos homenatges anuals. L'any 2012 es va commemorar el 25 Aniversari de la mort del prestigiós músic, per a la qual efemèride es van realitzar diversos actes.

Vídeos