| |
| Rafael
Mullor, Jose R. Pascual, Enric Canet, Ramón
Garcia... Com podeu vore la majoria de compositors
són homes, però encara que la majoria
d'obres festeres conegudes estan escrites per
el sexe masculí, també hi ha dones
compositores, com per exemple, Nuria Amat
Álvarez, autora de la marxa mora
'SANGRE
AZUL' composada a l'any 2000 y estrenada
en el III Concert de Música Festera de
la filà Realistes celebrat al Teatre Castelar
el diumenge día 9 d'Abril del mateix any,
interpretada per la S.C.D. Carolinas d'Alacant.
Va ser composada per a l'escuadra PITRIKIS en
la celebració del seu 25 aniversari. |
Portada del programa del concert on es va estrenar
la marxa de Núria.
|
|
| |
| De
vegades, quan pregunteu qui es el compositor d'una marxa
o un pasdoble esteu formulant mal la pregunta. En ocasions,
la pregunta seria 'qui son els compositors de...? Doncs
si, hi ha obres de música festera que tenen més
d'un "pare", és a dir, han sigut composades
per varios compositors. Alguns exemples els tenim en
"Als
fronterizos", marxa mora de Octavio
J. Peidró y G. Sanchíz Carrillos, o els
pasdobles "Luis Candelas",
de Queros Sanz i Mario González i "A
mitges", de Jaume Fco. Ripoll Martins
i Daniel Ferrero. |
| |
| Qui
no ha vist la pel·lícula Titànic?
O el último mohicano? Per si no ho sabieu, moltes
marxes son arrangaments de bandes sonores de pel·lícules
de cine. Pel·lícules com "Lawrence
d' Arabia", "Ben-hur",
"El último
mohicano", "Titànic"
o "La conquista del paraíso" han sonat
en el món de la música festera. Inclús
la famosa marxa mora "Caravana" es un arranjament
de la banda sonora del film 'Caravans'.
Sense proposar-seu, autors com Miklos Rozsa o Mike Batt
han posat el seu gra d'arena en la música dels
Moros i Cristians.
Pel·lícules
que "han passat" al món dels moros
i cristians. |
| |
Ragón Falez vs Rafaelita González |
|
| Corria
l'any 1933 quan un compositor anomenat Emilio
Cebrián Ruiz es disposava a estrenar un
pasdoble titulat "Rafaelita González".
Al concert, realitzat en Jaén, estava present
Ricardo Villa, fundador i director de la Banda
Municipal de Madrid, el qual va aconsellar a Emilio
Cebrián que cambiara el nom del pasdoble,
recomanant-li que no escriguera obres amb noms
de persones. Aleshores l'autor va decidir fer
una combinació del nom i "Rafaelita
González" es va convertir en "RAGÓN
FALEZ". |
|
| |
Els Moros i Cristians al Palau de la Música |
|
| 
|
La
primera marxa mora que va sonar en la emblemàtica
sala Iturbi del Palau de la Música de València,
lloc de referència de la música
valenciana, va ser 'Mudéjares',
del compositor Francisco Esteve Pastor,
el 2 de març de 1996.
La banda que la va interpretar va ser la Unió
Artística Musical d'Ontinyent. |
Sala
Iturbi |
|
| |
La música festera en la política |
|
| Es
tan gran el sentiment per la festa dels moros i cristians
en la Comunitat Valenciana que fins i tot alguns partits
polítics intenten prendre part en l'àmbit
músico-fester. És el cas del PSPV-PSOE,
que en les eleccions autonòmiques del 2002 va
encarregar al compositor Ramón Garcia i Soler
la realització de l'himne del seu partit polític
en versió de
marxa cristiana. A favor o en contra, no deixa de
ser curiós. |
|
| El
mestre José Perez Vilaplana,va composar
una marxa mora al 1952 que va mantindre anònima
fins que a l'any 1956 la va batejar amb el nom
d' una comparsa de la ciutat de Cocentaina, la
'Guardia
Jalifiana'. El motiu es que el compositor
en estava necessitat d'un llibre de teoria musical,
al que no podia accedir per motius econòmics,
i els components de dita comparsa li'l van obsequiar.
Des d'aleshores, la comparsa desfila tots els
anys acompanyada per la seua benvolguda marxa
mora.
|
|
José
Pérez Vilaplana |
|
| |
Música festera també per a orquestra
simfònica |
|
| 
|
Qui
diu que una marxa mora només pot ser interpretada
per una banda o per una colla de xirimiters? Existeix
una gravació de l'Orquestra Simfònica
Alcoyana, dirigida per Gregori Casasempere, anomenada
'Música per a Sant Jordi', d'obres
de música festera d'Amando Blanquer. Va ser enregistrada
al 1996 per aquesta orquestra on la majoria de músics
són professionals. Marxes mores com 'Tarde
de Abril' o 'El Somni' sonant a partir d'instruments
com el violí. |
| |
Primera gravació de música de Moros
i Cristians |
|
| La
primera gravació de música festera
per a les festes moros i cristians que va sorgir
fou 'Ecos del Levante español'
a l'any 1960 (reeditat al 1999). El mateix any
també va ser editat un 'single' amb 4 marxes
mores del mestre José Maria Ferrero.
|
|
| Primer
disc de música festera |
|
|
| 
|
"Rei
Cristià '95", del mestre
J.F.Ripoll Martins és, sinó
la més curta, una de les composicions de
música festera (sense comptar fanfàrries)
que menys duren, tan sols 1 minut i 23 segons.
Està dedicada a Enrique Peña, rei
cristià al 1995 de les festes de Moros
i Cristians d'Altea. |
| Jaime
Fco. Ripoll |
|
|
| Una de les
marxes mores de més duració coneguda
fins els moment és "Nostalgia
Mora", de Gonzalo Blanes Colomer
(que dura ni més ni menys que uns 10 minuts).
Un
altra de les marxes mores de més duració
és "Rafael Ferrero", composta
per P.Joaquín Francés Sanjuan al
1991 (la seua duració es de 9 minuts).
|
|
Gonzalo
Blanes |
|
Història
